Els costos ambientals dels models urbans dispersos

Al llarg dels darrers anys la regió metropolitana de Barcelona ha vist accelerar el seu procés històric de simplificació del territori, és a dir, de reducció de la seva complexitat amb el propòsit, generalment, d'augmentar la seva productivitat. L'ocupació urbana representa el darrer pas d'aquest procés i esdevé especialment greu, no únicament perque suposi un nivell de simplificació més gran que el dels estadis anteriors, sinó també pel major consum de recursos que comporta i pel seu caràcter irreversible. Quan aquesta ocupació urbana pren la forma d'urbanització dispersa, els impactes són especialment importants, no només a nivell ambiental sinó també a nivell social i territorial. Aquests costos de la urbanització dispersa porten a la necessitat de replantejar el model d'ocupació del sòl cap a variants que permetin la reducció de les disfuncions que genera. En aquest sentit, el model de ciutat mediterrània, compacta i complexa, esdevé un referent clau.A lo largo de los últimos años la región metropolitana de Barcelona ha visto acelerar su proceso histórico de simplificación del territorio, es decir, de reducción de su complejidad con el propósito, generalmente, de aumentar su productividad. La ocupación urbana representa el último paso de este proceso y es especialmente grave, no únicamente porque suponga un nivel de simplificación mayor respecto a los estadios anteriores, sino también por el mayor consumo de recursos que comporta y por su carácter irreversible. Cuando esta ocupación urbana adopta la forma de urbanización dispersa, los impactos son especialmente importantes, no sólo a nivel ambiental sino también a nivel social y territorial. Estos costos de la urbanización dispersa llevan a la necesidad de replantear el modelo de ocupación del suelo hacia variantes que permitan la reducción de las disfunciones que genera. En este sentido, el modelo de ciudad mediterránea, compacta y compleja, se convierte en referente clave.During the last years, the metropolitan region of Barcelona have seen an acceleration of its historic process of territory simplification, so to say, of reduction of its complexity with the purpose, generally, of increasing its productivity. The urban occupation represents the last step of this process and becomes especially grave, not only because it means an higher level of simplification with regard to former stages, but also for the greater comsumption of resources and for its irreversibility. When this urban occupation shapes in a disperse urbanization, the impacts are especially important, not only in the environmental level but also in a social and territorial level. These costs of disperse urbanization lead to a necessity of set up a new model of land occupation, to a approaches that enables the reduction of the disfunctions it creates. In this sense, the model of Mediterranian city, compact and complex, becomes a key reference.Au cours des dernières années, la région métropolitaine de Barcelona a vu s'accélerer son procés historique de simplifications du territoire, c'est-à-dire, de réduction de sa compléxité avec, généralement, le propos d'augmenter sa productivité. L'occupation urbaine représente le dernier échelon du procés et devient spécialement grave, non seulement parce qu'elle suppose un niveau de simplification plus grand que celui des états antérieurs, mais aussi à cause de la consommation plus elevée des ressources qu'elle demande et de son caractère irréversible. Lorsque cette occupation urbaine prend la forme d'urbanisation disperse, les impactes sont spécialement importants, non seulement au niveau environnement, mais aussi au niveau social et territorial. Ces coûts d'urbanisation disperse ont pour conséquence de remettre en question le modèle d'occupation du sol vers des variantes qui pemettront la réduction des disfonctions produites. C'est ainsi que le modèle de ville mediterranéenne compacte et complexe, devient un point clé

Les superilles per al disseny de noves ciutats i la renovació de les existents : el cas de Barcelona

En aquest article s'apunta l'emergència d'un nou paradigma de model urbà que és compacte en la seva morfologia, complex (mixt en usos i biodivers) en la seva organització, eficient metabòlicament i cohesionat socialment, un model basat en l'urbanisme Ecosistèmic. La base d'aquest nou model funcional de ciutat, d'aquest nou model urbanístic són les superilles. A l'article s'expliciten quins són/serien els avantatges de la implantació del sistema de superilles en una ciutat com Barcelona.En este artículo se apunta la emergencia de un nuevo paradigma de modelo urbano que es compacto en su morfología, complejo (mixto en usos y biodiverso) en su organización, eficiente metabólicamente y cohesionado socialmente, un modelo basado en el urbanismo Ecosistémico. La base de este nuevo modelo funcional de ciudad, de este nuevo modelo urbanístico son las supermanzanas. En el artículo se explicitan cuáles son/serían las ventajas de la implantación del sistema de supermanzanas en una ciudad como Barcelona

Casar l'urbanisme ecològic i la nova ruralitat, un repte indefugible

Segons el concepte d'urbanisme ecològic, la ciutat és un ecosistema organitzat a partir de les relacions entre els seus elements. Si pensem en una ciutat mediterrània, això vol dir un ecosistema compacte, eficient, amb una organització complexa, i en què existeix cohesió social. L'ecòleg Salvador Rueda ho concreta a l'entrevista.El món rural s'ha transformat notablement en les darreres dècades. La majoria d'àrees rurals de Catalunya són àrees urbanes de baixa densitat de població. Per tant, això implica una nova ruralitat, com explica Ignasi Aldomà

The new urban paradigm

This paper argues in favor of a new urban model that harnesses the power that cities have to curb global warming. Such a model tackles fundamental management challenges in the energy, building and transport sectors to promote the growth of diverse and compact cities. Such a model is essential for meeting complex challenges in cities, such as promoting a cohesive social life and a competitive economic base while simultaneously preserving agricultural and natural systems crucial to soil, energy, and material resources. With most of the population living in urban areas, the G20 should recognize the key role that cities play in addressing global challenges such as climate change. Improved measures taken by cities should be an indispensable solution. The G20 Development Working Group, Climate Sustainability Working Group, and Energy Transitions Working Group should incorporate an urban approach to discussions related to climate change.Fil: Lanfranchi, Gabriel. Centro de Implementación de Políticas Públicas para la Equidad y el Crecimiento; ArgentinaFil: Herrero, Ana Carolina. Centro de Implementación de Políticas Públicas para la Equidad y el Crecimiento; ArgentinaFil: Rueda Palenzuela, Salvador. Agencia Ecología Urbana Barcelona; EspañaFil: Camilloni, Ines Angela. Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas. Oficina de Coordinación Administrativa Ciudad Universitaria. Centro de Investigaciones del Mar y la Atmósfera. Universidad de Buenos Aires. Facultad de Ciencias Exactas y Naturales. Centro de Investigaciones del Mar y la Atmósfera; ArgentinaFil: Bauer, Steffen. German Development Institute; Alemani

Understanding Urban complexity via the spatial diversity of activities: an application to Barcelona (Spain)

Urban complexity can be measured by the numerical and spatial diversity of activities in a territory. Just as biodiversity can be measured in a natural ecosystem, diversity indices can be applied to urban settings. Urban diversity presents higher values in areas where there is a greater number of (economic, institutional, and social) activities with a high degree of differentiation between them. This study seeks to investigate the potential of applying an urban diversity index in a specific case study: namely, the city of Barcelona (Spain), known for the orthogonal grid plan of its Eixample district. Results show that the municipal territory of Barcelona as a whole is characterized by highly differentiated spaces according to their urban diversity values. Specifically, it is the Eixample district that presents the highest values of urban diversity, reflecting the densification of its morphology and its urban commercial policies